Classes de descripció
Es poden distingir dues classes
de descripció: la descripció objectiva i la descripció subjectiva.
-
La DESCRIPCIÓ OBJECTIVA
es produeix quan l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte
descrit, limitant-se a descriure, amb la major objectivitat i precisió
possibles, les característiques que millor el defineixen. En aquesta descripció
no s’inclouen les impressions personals ni s’intenta provocar cap emoció en el
lector.
Exemple:
Per desplaçar-se, les
meduses s’impulsen per contraccions rítmiques de tot el cos; prenen aigua, que
s’introdueix en la seva cavitat gastrovascular, i l’expulsen, utilitzant-la com
a propulsor.
-
La DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA,
d’altra banda, es produeix quan l’autor reflecteix el que li suggereix
personalment l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva, i la
seva finalitat sol ser estètica.
Exemple:
Jo recordava vagament
aquell antic jardí, adornat amb els quatre escuts del fundador, al voltant
d’una font abandonada. El jardí i el palau tenien aquella vellesa senyorial i
melancòlica dels llocs per on, en altres temps, hi ha passat la vida amable del
galanteig i l’amor.
En el següent esquema es comparen les característiques lingüístiques de les dues classes de descripció:
|
DESCRIPCIÓ
OBJECTIVA
|
DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA
|
Finalitat
|
Enumerar amb precisió els
trets més notables de l’objecte descrit.
|
Plasmar allò que l’objecte
descrit suggereix a l’autor.
|
Actitud
|
Objectiva.
|
Subjectiva.
|
Funció
lingüística
predominant
|
Referencial.
|
Poètica o estètica.
|
Trets lingüístics i expressius
|
- Lèxic tècnic.
- Adjectius especificatius.
- Verbs en present d’indicatiu amb valor
intemporal.
|
- Lèxic poètic.
- Adjectius explicatius o epítets.
- Verbs en present o imperfet d’indicatiu.
- Comparacions, metàfores, personificacions...
|
TIPUS DE DESCRIPCIÓ
Segons l’objecte que es
vol descriure, i l’actitud adoptada per l’observador, es poden distingir els
següents grans grups dintre de la descripció:
I. Descripció de persones
- Prosopografia.
- Etopeia.
- Retrat.
- Autoretrat.
- Caricatura.
- Esperpent.
II. Descripció d’animals
III. Descripció del món
inanimat
- Topografia.
IV. Descripció d’una època
- Cronografia.
V. Descripció del món
psíquic
I. DESCRIPCIÓ DE PERSONES
1. LA PROSOPOGRAFIA
La prosopografia es la
descripció dels trets físics d’una persona. No existeix, en
realitat, un ordre prefixat en aquest tipus de descripció: es sol insistir en
el rostre, els ulls, els cabells, els gestos, la vestimenta...
Aquí tenim la prosopografia
d’un captaire cec:
El rostre d’Almudena,
d’una lletjor expressiva, bru, amb la barba negra com l’ala d’un corb, es
caracteritzava principalment per la desmesurada grandària de la boca que, quan
somreia, traçava una corba els extrems de la qual, reflectint la pell flàccida
de les galtes, es situaven molt a prop de les orelles.
2. L’ETOPEIA
L’etopeia és la
descripció dels trets psicològics d’una persona, per mostrar-nos
les seves qualitats, gustos, idees, costums i aspectes més notables del seu
caràcter.
El text següent és una
etopeia. En ell Clarín ens mostra l’ambició de Fermín de Pas.
No renunciava a pujar, a
arribar el més amunt possible, però cada dia pensava menys en aquelles
vaguetats de l’ambició a llarg termini, pròpies de la joventut. Havia arribat
als trenta-cinc anys, i la cobdícia del poder era més forta i menys idealista;
es conformava amb menys, però el desitjava amb més força, el necessitava més a
prop.
3. EL RETRAT
Es molt freqüent que la
prosopografia i l’etopeia es barregin en la descripció d’un personatge,
donant així lloc al retrat.
4. L’AUTORETRAT
Quan el retrat que du a
terme l’escriptor és d’ell mateix, s’anomena, igual que en pintura, autoretrat.
5. LA CARICATURA
Quan s’exageren els
trets de la persona retratada o es ridiculitzen les formes del retrat
es cau en la caricatura. Per tant, la caricatura és una deformació dels
elements reals.
6. L’ESPERPENT
L’esperpent és l’últim
pas en la distorsió de la realitat contemplada. El llenguatge
esperpèntic és violent, carregat de crítica i intenció satírica. Per aconseguir
l’objectiu crític i deformador que es proposa, l’esperpent presenta
l’extraordinari com a normal, i es produeix un procés d’animalització i
cosificació dels personatges.
COM REDACTAR UN AUTORETRAT:
-
Introducció: Em dic… I tinc… anys.
- Físic: altura, pes, cabell, ulls, boca, nas, cara,
ulleres, aparells, arracades, etc
-Personalitat: introvertit/extrovertit, vulnerable/fort,
simpàtic/antipàtic, pacífic/agressiu, agradable/desagradable, etc.
- Gustos, aficions, etc.
-
Conclusió: Per últim diré que em considere.... (tret principal).
Recorda: has
d’escriure tres paràgrafs i utilitzar connectors: també, a més, tanmateix, no
obstant, etc.
(Fonts: Juan Luis Onieva Morales, Curso superior de redacción; www.redactem.cat)
RECURSOS:
(Font: Roge, rey, Fernando Romero i Alfonso García)
